Dublin

Costums i tradicions

Picture
Literatura, teatre i arts

La ciutat té història literària de fama mundial, havent produït moltes figures literàries prominents, incloent premis Nobel com William Butler Yeats, George Bernard Shaw i Samuel Beckett. Altres escriptors influents de Dublín són Oscar Wilde, Jonathan Swift i el creador de Dràcula, Bram Stoker. Però, és discutiblement més famosa com la localitat dels excel.lents treballs de James Joyce. Dublinesos és una col lecció d'històries curtes de Joyce sobre incidents i personatges típics residents de la ciutat de principis del segle XX. El seu treball més cèlebre, Ulisses està també establert a Dublín i ple de detalls tòpics. Una altra sèrie d'escriptors famosos de Dublín són: JM Synge, Sean O'Casey, Brendan Behan, Maeve Binchy, and Roddy Doyle. Les majors biblioteques i museus d'Irlanda es troben a Dublín, incloent el National Print Museum of Ireland i la Biblioteca Nacional d'Irlanda.

Hi ha diversos teatres al centre de la ciutat, i diversos actors mundialment famosos han emergit de l'escena teatral de Dublín, incloent a Noel Purcell, Sir Michael Gambon, Brendan Gleeson, Stephen Rea, Colin Farrell, Colm Meaney, Gabriel Byrne, Jonathan Rhys Meyers, Sarah Bolger i Maria Doyle Kennedy. Els teatres millor coneguts són the Gaiety, the Abbey, the Olympia i the Gate. El Gaiety està especialitzat en produccions musicals i operetes, i és popular per obrir les seves portes després de la producció teatral del vespre per a albergar una varietat de música en viu, dansa i pel lícules. El Abbey es va fundar el 1904 per un grup que incloïa a Yeats amb la finalitat de promoure el talent de la literatura indígena. Va continuar per proveir sortida a alguns dels escriptors més famosos de la ciutat, com ara Synge, el mateix Yeats i George Bernard Shaw. El Gate es va fundar el 1928 per promocionar els treballs avantguardistes europeus. El teatre més gran és el Mahony Hall de l'edifici Helix a la universitat de la ciutat de Dublín en Glasnevin.

Dublín és també el punt focal de gran part de l'art i l'escena artística irlandesa. El llibre de Kells, un famós manuscrit produït pels monjos celtes en el 800 d. C. i també es mostren exemples d'art insular al Trinity College. La biblioteca Chester Beatty alberga la famosa col lecció de manuscrits, pintures de miniatura, impresos, dibuixos, llibres rars i arts decoratius acoblats pel miner nord-americà milionari (un honorable ciutadà irlandès) Sir Alfred Chester Beatty (1875-1968). Col.leccions que daten des del 2700 a. C. cap endavant i que estan dibuixats a Àsia, Orient mitjà, Àfrica del Nord i Europa. Sovint s'ofereixen al públic els treballs d'artistes locals al voltant de St Stephen Green, el principal parc públic al centre. A més, al llarg de la ciutat es troben grans galeries d'art, com ara el Museu irlandès d'art modern, la galeria nacional, la galeria municipal Hugh Lane, el centre d'art de la ciutat, la galeria Douglas Hyde, el centre Project Arts i l'acadèmia Hibernica real.

Tres branques del museu nacional irlandès estan situades a Dublín: Arqueologia al carrer Kildare, arts decoratius i història a Collins Barracks i història natural al carrer Merrion.
Vida nocturna i entreteniment

Una de les zones més concorregudes és l'anomenat Temple Bar (el barri vell, on trobes a visitants de tot el món) o llocs de temàtica diversa, com el modern Thunder Road Cafè.

També molt tradicional és fer una passejada pel Trinity College, la universitat més prestigiosa d'Irlanda. Enfront de l'entrada de la universitat es troba la també coneguda estàtua de Molly Malone, tradicional de Dublín. Dóna nom i lletra a moltes cançons referents a ella encara que mai s'ha sabut si és només una llegenda o va existir de veritat, però es diu que era una dona que de dia treballava com peixatera i de nit era dama de companyia d'estudiants i professora del Trinity college.

Molt important i tradicional de Dublín también és la fàbrica de cervesa Guinness (fundada per Arthur Guinness), on en finalitzar el recorregut per la fàbrica es pot gaudir d'una de les seves millors cerveses a la terrassa de la part superior des d'on hi ha una magnífica panoràmica de tot Dublín.

Al centre de Dublín també es troba el parc de St Stephen's Green.

L'escena LGBT de Dublín se centra en un nombre de superpubs i clubs com The Dragon i The George al carrer South Great George's Street. Els altres dos bars que s'enfoquen cap a l'escenari gai són The Front Lounge (al carrer Parliament) i Pantibar (al carrer Capel). També hi ha unes 13 nits gai a clubs com Q & A (Queer & Alternative), Spice, Glitz, The Furry Glen (Nit d'óssos), Shift, VIQ, Bukakke, Nimhneach (Nit fetitxe), After Dark, Kiss (Nit lesbiana), i L Club (Nit lesbiana).

Popularment es toca música en viu als carrers i les avingudes en general i la ciutat ha produït diverses bandes de rock d'èxit internacional com U2, Hothouse Flowers, Horslips, The Boomtown Rats, Thin Lizzy, Boyzone i The Script. Els dos millors cinemes del centre de Dublín són The Savoy Cinema i el Cineworld Cinema, tots dos al nord del riu Liffey. Es pot trobar cinema alternatiu i d'interès especial a l'institut de cinema irlandès de Temple Bar, al Screen Cinema del carrer d'Olier i en el Lighthouse Cinema en Smithfield....